26.1.11

El musical dels èxits i dels rècords

Més de 2.500.000 espectadors i la xifra encara creix. Tot un rècord si tenim en compte que aquests espectadors són només de l'estat espanyol i que no han anat a veure un espectacle internacional, sinó que es tracta d'una producció estatal. El musical Hoy no me puedo levantar no ha parat d'acumular èxits pels llocs on ha passat, per les grans capitals i també Manresa, on el Teatre Kursaal ha acollit per primera vegada un musical de gran format, i de quina manera! Amb una ocupació del 90% es pot dir que ha aconseguit omplir les set sessions programades. Un espectacle així ja porta la publicitat incorporada, se'n parla i molt, i això desperta la curiositat per saber què s'amaga darrera de les inicials HNMPL. Doncs un musical pensat perquè agradi, amb cançons que han marcat una generació i que ja tenen un bagatge exitós, i uns actors, actrius i un cos de ball que connecten de seguida amb la generació més jove. El repertori del grup madrileny Mecano és la base d'aquest muntatge que explica la història d'un grup d'amics que viatja a Madrid en busca de la fama costi el que costi. L'homosexualitat, les drogues, el sexe, la música... són alguns dels elements que van protagonitzar la 'movida madrileña' de principis dels anys 80 i són els que apareixen a HNMPL enmig de la típica història d'amor entre els dos protagonistes, Maria (Tania García) i Mario (Xavi Navarro), un Mario però que vocalment queda per sota de Colate (Marcos Rodríguez), un dels personatges que mostren més clarament la decadència que pot comportar haver escollit el mal camí. Tot i els moments emotius que poden aparèixer al llarg de les prop de 4 hores que dura l'espectacle, és un producte pensat perquè el públic rigui i s'ho passi bé, per això els moments de llàgrima estan contats, i si n'hi ha, poden quedar trencats per exemple per les notes de No es serio este cementerio i una escena al més pur estil Thriller de Mickael Jackson. Una cançó que forma part del repertori de Mecano, però que exemplifica com es pot incloure un tema sense que aporti res de nou a l'argument. Es tracta d'un lluïment escenogràfic i de coreografia. El producte final funciona i el repertori musical que ha travessat generacions i que ja forma part l'imaginari col·lectiu hi té molt a veure. El públic manresà ha cantat i ha ballat, i inevitablement, ha sortit del Teatre Kursaal amb l'enganxadissa Quiero estar junto a tí entre els llavis.