28.2.08

Un petit tast de la Nissaga



Clip pomocional de l’obra musical Ruddigore o la Nissaga Maleïda que representa la companyia Egos Teatre fins el 2 de març al Versus Teatre de Barcelona.

Una nissaga maleïda però divertida

Ruddigore o la Nissaga Maleïda, una opereta sobrenatural. Aquesta és la carta de presentació del musical que representa la companyia Egos Teatre a una de les sales més especials de Barcelona. El Versus Teatre és un espai gens convencional i més si segueixes l’espectacle des de primera fila. Comparteixes escenari amb els actors, en aquest cas sis, i la implicació amb l’espectacle és total. Si a aquestes condicions i afegeixes unes bones veus, algunes melodies enganxoses, unes interpretacions magnífiques i tocs d’humor constants, el resultat és una experiència més que recomanable. Realment per passar una molt bona estona. Egos Teatre presenta una adaptació del llibret de W.S.Gilbert amb la música d’Arthur Sullivan. Ruddigore o la Nissaga Maleïda és una història fosca, només cal veure l’escenografia i el vestuari, que gira al voltant de l’amor, la traïció i la mort. Això sí, presentada amb molt sentit de l’humor i amb inclusions de petites paròdies al mateix gènere musical. Tot d’una manera molt enginyosa. El 2 de març és l’últim dia per gaudir d’aquest espectacle.

26.2.08

Aquell Sweeney Todd...



Una de les moltes possibilitats que ens ofereix la xarxa és recuperar aquelles joies oblidades com la interpretació de Constantino Romero al musical Sweeney Todd. Es va poder veure a Barcelona l'any 1995 sota la direcció de Mario Gas. Tretze anys després el barber diabòlic del carrer Fleet ha reviscut a la pantalla gran i ho ha fet amb força: Globus d'Or a la millor pel·lícula i al millor actor, i un nominació a l'Óscar tot i que Johnny Deep ha vist com l'estatueta finalment passava de llarg. Constantino Romero, sense catifes vermelles per entremig, va portar a Benjamin Barker a dalt de l'escenari d'una forma magistral.

23.2.08

Experiència diabòlica

Sang, molta sang. Cruels assassinats, odi i revenja. Uns ingredients que es barregen amb la música d’Stephen Sondheim. El musical Sweeney Todd aconsegueix el que en un primer moment pot semblar contradictori. Posar en una mateixa escena una melodia sense cap mena de malícia amb els diabòlics plans de barber Todd i la seva còmplice Mrs. Lovett. “A Litlle Piece” és un d’aquells moments del film que demostren que és possible. Això fa que la història estigui constantment planejant entre la credibilitat i tot allò inversemblant. Fragments del film plens de sang al més pur estil Burton que posen el toc de color a la pel·lícula i que recorden en algun moment als tocs cromàtics de la pel·lícula Sin City de Frank Miller. Personatges grisos i carrers sense llum que creen una atmosfera lúgubre. Les notes musicals de Sondheim on hi destaquen cançons com “Johanna”, “Epiphany” o “My Friends”. Tot plegat converteix aquest Sweeney Todd en una experiència cinematogràfica diferent, i sobretot sorprenent per tots aquells que no s’esperen un musical.