Què, el musical

Juvenil, divertit, emocionant i sobretot amb molt ritme. El Teatre Coliseum ha tingut el privilegi d'acollir entre la seva programació el musical Què, un muntatge que tot i que passen els dies, té la capacitat de perdurar en la memòria. En el seu repertori té una gran varietat d'estils musicals i moltes de les lletres tenen alguna cosa especial que fa que les escoltis una vegada i una altra. Realment és un musical per passar-ho bé però sense deixar de banda la reflexió. Aquest musical dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer ha tingut molt bona acollida i no se'n coneix el seu futur. De moment ha acabat temporada al Teatre Coliseum de Barcelona. Aquells que van adquirir el CD de l'espectacle poden tornar a reproduir les cançons i visualitzar mentalment allò que va ser, un musical amb un QUÈ especial.

Aloma al Kursaal de Manresa

Sembla que no pot passar cap temporada del Teatre Kursaal de Manresa sense un musical. Si a l'anterior Toc de teatre, Egos Teatre amb el seu Ruddigore i la Nissaga Maleïda van portar a l'escenari manresà unes notes carregades d'humor, ara toca el torn d'una companyia amb un bagatge espectacular a les sales catalanes i en algun cas a fora del país. Es tracta dels arxiconeguts Dagoll Dagom, que després de fer temporada al Teatre Nacional de Catalunya, ara porten el muntatge Aloma a la resta de ciutats catalanes. I entre aquests municipis hi ha Manresa. Els propers dies 21 i 22 de març, els espectadors del Kursaal podran veure l'adaptació que ha fet Lluís Arcarazo de l'obra de Mercè Rodoreda al teatre musical. Aloma està dirigit per Joan Lluís Bozzo i té a Carme Sansa i a Julia Möller com a protagonistes. És un espectacle que recorda als musicals que ja havia fet Dagoll Dagom fa un temps. Després de la posada en escena de Boscos Endins, que ha passat sense fer gaire soroll, sembla que amb Aloma es recuperi l'essència dels muntatges que han donat més nom a la companyia. Potser no té aquelles cançons que recordes durant dies o fins i tot marquen una època de la teva vida, però en alguns moments pot recordar a Flor de Nit. Si hi ha alguna cosa que no canvia és Carlos Gramaje, omnipresent a la història de la companyia barcelonina. Aloma no destaca, però tampoc desagrada. Recomanable.