El musical dels èxits i dels rècords

Més de 2.500.000 espectadors i la xifra encara creix. Tot un rècord si tenim en compte que aquests espectadors són només de l'estat espanyol i que no han anat a veure un espectacle internacional, sinó que es tracta d'una producció estatal. El musical Hoy no me puedo levantar no ha parat d'acumular èxits pels llocs on ha passat, per les grans capitals i també Manresa, on el Teatre Kursaal ha acollit per primera vegada un musical de gran format, i de quina manera! Amb una ocupació del 90% es pot dir que ha aconseguit omplir les set sessions programades. Un espectacle així ja porta la publicitat incorporada, se'n parla i molt, i això desperta la curiositat per saber què s'amaga darrera de les inicials HNMPL. Doncs un musical pensat perquè agradi, amb cançons que han marcat una generació i que ja tenen un bagatge exitós, i uns actors, actrius i un cos de ball que connecten de seguida amb la generació més jove. El repertori del grup madrileny Mecano és la base d'aquest muntatge que explica la història d'un grup d'amics que viatja a Madrid en busca de la fama costi el que costi. L'homosexualitat, les drogues, el sexe, la música... són alguns dels elements que van protagonitzar la 'movida madrileña' de principis dels anys 80 i són els que apareixen a HNMPL enmig de la típica història d'amor entre els dos protagonistes, Maria (Tania García) i Mario (Xavi Navarro), un Mario però que vocalment queda per sota de Colate (Marcos Rodríguez), un dels personatges que mostren més clarament la decadència que pot comportar haver escollit el mal camí. Tot i els moments emotius que poden aparèixer al llarg de les prop de 4 hores que dura l'espectacle, és un producte pensat perquè el públic rigui i s'ho passi bé, per això els moments de llàgrima estan contats, i si n'hi ha, poden quedar trencats per exemple per les notes de No es serio este cementerio i una escena al més pur estil Thriller de Mickael Jackson. Una cançó que forma part del repertori de Mecano, però que exemplifica com es pot incloure un tema sense que aporti res de nou a l'argument. Es tracta d'un lluïment escenogràfic i de coreografia. El producte final funciona i el repertori musical que ha travessat generacions i que ja forma part l'imaginari col·lectiu hi té molt a veure. El públic manresà ha cantat i ha ballat, i inevitablement, ha sortit del Teatre Kursaal amb l'enganxadissa Quiero estar junto a tí entre els llavis.

Un autèntic regal

Aquesta és una adaptació al català de la cançó Some enchanted evening del musical South Pacific. Un tema inclòs dins l'espectacle Jugant a Rodgers de la companyia El Musical més Petit, especialistes en crear uns climes carregats de tendresa. La veu de Daniel Anglès es va fer seu l'Auditori de Granollers, on es va fer aquesta actuació especial amb orquestra l'any 2004. Realment per gaudir-ho.

El timbaler del Bruc en musical

La llegenda explica que ara fa uns 200 anys un jove, que tot just tenia la majoria d'edat, va aconseguir retitar ell tot sol les tropes napoleòniques durant la batalla del Bruc. La llegenda explica que va fer ressonar el seu timbal a la muntanya de Montserrat i això va multiplicar el seu so. La intimidació va ser tan gran que tot un exèrcit va marxar amb la cua entre les cames. Aquesta història, tan heroica com enigmàtica, es pot veure a partir d'aquest dijous 15 d'abril al Sant Andreu Teatre de Barcelona en format musical. La companyia Pròleg presenta aquest muntatge català al 100% i amb actors i actrius dalt de l'escenari de la talla d'Òscar Mas, Miquel Cobos o Vicky Alvelo. L'espectacle està en cartell pocs dies, fins el 25 d'abril, però s'espera que si la resposta del públic és positiva tingui continuïtat a les sales catalanes.

La importància de les petites coses

No m'hagués pensat mai parlar d'Eurovisió, però la cançó Algo Pequeñito de Daniel Diges m'hi ha gairebé obligat. Una cançó amb aires de teatre musical i una lletra simple com el missatge que transmet, on les petites coses cobren vida i es magnifiquen. Tot plegat fan d'aquesta cançó tota una experiència. Es pot estar més o menys d'acord amb tot el que envolta el festival, però aquesta vegada penso que la proposta del representat espanyol és diferent, especial, potser per això m'ha cridat l'atenció. El seu intèrpret, a més, no pot negar que s'ha passejat per diferents. Ho ha fet de la mà de We will rock you, Hoy no me puedo levantar o Mamma Mia!, uns muntatges que li han permès guanyar el Premi Nacional de Teatre 2010 com a millor actor de musicals.

Bruno Pelletier, la força del Notre Dame

El nom d'aquest actor és Bruno Pelletier i, com podeu veure, és capaç d'imprimir una força espectacular al paper de Gringoire a la versió francesa del musical Notre Dame de París. Una recomanació per aquells que no l'havieu vist ni sentit mai. Si en voleu saber més, podeu consultar la seva web, on s'hi poden trobar tots els seus treballs teatrals i discogràfics.

Xavier Mestres fa ballar el Kursaal

Sempre és agradable escoltar i rememorar algunes de les cançons que han marcat el teatre musical, sobretot les que et toquen d'aprop, com les del muntatge Mar i Cel de Dagoll Dagom. Però si a més d'escoltar, balles i t'ho passes d'allò més bé, no es pot demanar més. El manresà Xavier Mestres ha aconseguit reunir tots aquests ingredients a un espectacle al Teatre Kursaal de Manresa. Aquest actor, músic i compositor ha presentat el disc Mirades, on fa una selecció molt personal d'algunes de les cançons de teatre musical que s'ha fet a Catalunya, i on en la majoria de casos hi ha participat ell mateix com a compositor o intèrpret. Però Mestres no es va limitar a presentar el seu treball discogràfic sinó que va oferir perles com la cançó d'Elthon John Your Song, que va enamorar a més d'un dins el musical Moulin Rouge, o la peça Dolces dones del sanguinari Sweeney Todd. Xavier Mestres sap cantar, composar, tocar i ballar, i en aquest concert ho va recordar a tothom. Va ballar, però no ho va fer sol. Ho va fer amb tot el públic aixecat de les seves butaques i al ritme del Deixa't fer de Full Monty, que va refrescar la memòria als que van veure a Barcelona aquell musical amb 5 actors molt atrevits, entre ells el mateix Mestres. I igual d'atrevida era la coreografia, però la platea del Kursaal es va deixar anar i va viure el teatre musical amb una implicació a la que no estem acostumats.

Buscant la part positiva de la vida

Una de les cançons més famoses, per no dir la que més, del treball dels Monty Python. Posava la banda sonora al final del film La Vida de Brian l'any 1979, però ara s'ha pogut sentir altra vegada dins el muntatge Spamalot, que ja ha fet temporada a Barcelona i que està a punt de baixar al teló a Madrid. Una cançó que t'alegrarà més o menys el dia, però realment és molt fàcil que s'enganxi.

Omnipresència de Sergi Albert

L'actor Sergi Albert és dels artistes més omnipresents del panomara musical en els últims 5 anys. Ha format part del repartiment de muntatges com Mar i Cel, Jesucristo Superstar, Spamalot, Boscos Endins i la Bella i la Bèstia, espectacles que han deixat una bona petjada a la cartellera barcelonina. Però per si no n'hi ha prou, aquest actor ara s'ha proposat ser un dels membres de la nova Trinca. És un dels concursants del programa de TV3 Buscant la Trinca i de moment li està sortint rodó. L'aparença física amb un dels "trincos", Josep Maria Mainat, és innnegable, i les qualitats com a cantant són evidents. Es pot comprovar en aquest video del dia en que es celebraven les 100 funcions del musical Mar i Cel.

"Festín" al BTM

El Barcelona Teatre Musical ha pogut viure en primera persona el "Festín" d'un musical com la Bella i la Bèstia. No només per la cançó que porta aquest títol, sinó pel què desprèn un muntatge com aquest, que fa reviure un dels clàssics de Disney que passa de generació en generació. Per tan, pocs es queden indiferents en veure aquest món de fantasia amb un rerefons més que real. Aquest Bella i la Bèstia, que ha passat per Madrid i que fa pocs dies que ha baixat el taló a Barcelona, és un espectacle de cap a peus. Entusiasma i emociona, i és que portar sobre l'escenari un dels èxits de la factoria és jugar sobre segur.

Egos Teatre fa un pas més

La companyia Egos Teatre torna a atacar de nou després de l’èxit que va obtenir amb el seu primer espectacle Ruddigore o la Nissaga Maleïda. El 17 de febrer de l’any vinent estrenaran a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya el musical La casa sota la sorra, una versió de la novel·la de Joaquim Carbó que porta el mateix títol. El primer muntatge es caracteritzava per ser una comèdia esbojarrada amb uns personatges i situacions que feien que el públic s’ho passés d’allò més bé. Com que aquella proposta els va funcionar ara tornen a repetir els mateixos ingredients, però l’escenari és completament diferent. La familiaritat del Versus Teatre deixa pas a la magnitud del Teatre Nacional, una mostra que l’aposta per aquesta companyia es ben sòlida.

BSO en directe

Poques vegades hi ha l'oportunitat de veure interpretada una banda sonora en directe. A Manresa es podrà gaudir de la música i les lletres que acompanya el film Los Chicos del Coro del director Christophe Barratier. L'any 2004 es va estrenar aquesta pel·lícula i de seguida les veus dels seus protagonistes van rebre molts elogis. Després d'una gira mundial el 4 d'octubre porten al teatre Kursaal de la capital del Bages un concert de música sacra, cant gregorià i música contemporània. Això sí, sense oblidar les cançons que els van portar a primera línia mediàtica. Aquests 30 nens i nenes provinents de Saint March de Lió tenen la capacitat d'emocionar a més d'un.

Amb un encant especial

Hi ha bandes sonores que no es poden confondre. Moltes pel·lícules tenen el privilegi d'estar molt lligades a les cançons que acompanyen el film i entre elles hi ha Amélie. No ens podem imaginar aquest film de Jean- Pierre Jeunet sense les seves notes musicals, però sí que ens venen al cap les aventures de la seva protagonista quan escoltem alguna de les seves cançons. Es tracta d'un producte rodó que a més transmet un encant especial.

Emocions a flor de pell

Problemes per pagar el lloguer del pis, amors i desamors, l’addició a les drogues, el poder de l’amistat, la homosexualitat, projectes de futur... si a tot això hi poses música es converteix en Rent, un musical que no va tenir la sort d’arribar a la gran pantalla però que és capaç de despertar emocions. La vida i les històries dels personatges tenen un gran poder immersiu i això fa de Rent una pel·lícula que es pot viure pràcticament al costat dels seus protagonistes.

L'amor bohemi reviu amb Rouge

El Moulin Rouge tornarà a girar ben aviat. Barcelona acollirà a partir del novembre la versió teatral del musical que va portar Baz Luhrman a la gran pantalla l’any 2001 i que va entusiasmar a la gran majoria d’amants del gènere. Aquella història d’amor protagonitzada per Ewan McGregor i Nicole Kidman es podrà veure a l’escenari del Teatre Victòria sota la direcció de Ricard Reguant i la coreografia de Coco Comín. En aquests moments encara es desconeixen quins seran els protagonistes d’aquesta adaptació teatral. Queda en suspens també com serà el resultat final. Normalment estem acostumats a adaptacions de la versió teatral a la cinematogràfica. Com la que va fer Tim Burton amb Sweeny Todd i que va donar molt bon resultat o el Fantasma de l’Òpera que Joel Schumacher va intentar portar a les sales de cine i que va passar sense pena ni glòria. Altres com Rent no van arribar ni al circuit comercial, una decisió errònia tenint en compte que, tot i que són dos estils completament diferents, l’adaptació és molt millor que la de Schumacher. Ara ens trobem amb el procés invers. Baz Luhrman va crear un musical per a la gran pantalla i ara Ricard Reguant té el repte d'escenificar-lo. La història té molta força, però el llistó està molt alt.

Un banc comú per a molts

Totes la pel·lícules tenen una banda sonora, algunes passen pràcticament desaparcebudes i altres tenen la capacitat de poder ser recordades i fins i tot ser talarejades tot i el pas de temps. Però n'hi ha que no tan sols acompanyen una història a la gran pantalla, sinó que es poden convertir en una banda sonora fora de les sales de cine. Cançons com la de Ronan Keating al film Notting Hill tenen aquesta capacitat. Cadascú la porta al seu terreny personal, a la seva pròpia pel·lícula, amb la il·lusió que aquesta tingui un final feliç.

Un show anomenat Jackman

A vegades, quan menys t'ho esperes, descobreixes alguna cosa que t'havia passat per alt i la sorpresa és majúscula. És el cas de les actuacions musicals que es van poder veure a la darrera gala dels Òscars amb l'actor Hugh Jackman com a protagonista. Sembla que Jackman no pugui presentar una gala sense cantar, ja ho havia fet anteriorment als premis Tony l'any 2004, i realment té motius per lluir-se. En aquesta edició dels Òscars es va poder presenciar un autèntic show, un regal per a tots aquells que els agraden els musicals.

Pròxima obertura

A partir del 31 de març, torna a Barcelona un dels musicals més diabòlics. El que protagonitza Sweeney Todd, un barber que talla, però no precisament els cabells dels seus clients. Els colls estan al punt de mira, i la sang està sempre preparada per entrar en escena. De moment està previst que la barberia d'aquest barber satànic, situada molt aprop del Teatre Apolo, estigui oberta fins al 12 de maig.

Uns crèdits amb molt ritme

Final al més pur estil Bollywood. Així és com acaba Slumdog Millionare, la pel·lícula revel·lació de l'any. Es va fer un camí cap als Òscar i en va guanyar vuit, entre ells els de millor banda sonora i millor cançó original, la que apareix als darrers compassos del film. Jai Ho és una peça musical que acompanya els crèdits finals i d'aquesta manera deixa els espectadors asseguts a les seves butaques, un fet que passa poques vegades. Només per la coreografia ja val la pena quedar-se.

La màgia de Disney a Barcelona

Després de l'èxit de Mamma Mia!, el Barcelona Teatre Musical torna a representar un altre muntatge de gran format, aquesta vegada sota la firma de Disney. Qui no ha sentit mai a dir que la bellesa està a l'interior? Doncs si hem de parlar d'una història que té aquesta afirmació com a punt de partida aquesta és La Bella i la Bèstia. Molts nens i nenes han crescut amb aquest clàssic de Disney i encara és un dels títols indispensables a qualsevol videoteca infantil. Ara grans i petits poden reviure aquesta història en format musical. 24.000 persones ja van comprar l'entrada abans de l'estrena oficial i tot fa pensar que farà una temporada llarga a la cartellera barcelonina.

Entre el repartiment hi ha Mercè Martínez, una actriu amb una llarga trajectòria en el teatre musical. Se l'ha pogut veure entre el repartiment d'espectacles com Full Monty, No són maneres de matar una dona, Paradís o Amants. La xarxa permet recuperar una escena que va protagonitzar en aquest darrer musical al costat de Nacho Vidal.

Tribut a Hello Dolly

El món del cinema està ple de tributs. Moltes pel·lícules fan referència a escenes que han marcat una època o a frases que han quedat gravades a la memòria de moltes persones. Algunes pel·lícules simplement recuperen una cançó, com és el cas de Wall-e. Aquest film, que els darrers dies ha tornat a primera plana després de guanyar l'Óscar a la millor pel·lícula d'animació, ens recorda al musical Hello Dolly. Són les primeres notes del film i la melodia ens acompanya durant la resta del llargmetratge. Fins i tot el simpàtic robot que protagonitza el film intenta imitar els passos de ball d'una escena de la pel·lícula. 40 anys després de la seva estrena, Wall-e es torna a posar el barret i balla amb les notes de Hello Dolly en una de les escenes més entranyables de la pel·lícula.