BSO en directe

Poques vegades hi ha l'oportunitat de veure interpretada una banda sonora en directe. A Manresa es podrà gaudir de la música i les lletres que acompanya el film Los Chicos del Coro del director Christophe Barratier. L'any 2004 es va estrenar aquesta pel·lícula i de seguida les veus dels seus protagonistes van rebre molts elogis. Després d'una gira mundial el 4 d'octubre porten al teatre Kursaal de la capital del Bages un concert de música sacra, cant gregorià i música contemporània. Això sí, sense oblidar les cançons que els van portar a primera línia mediàtica. Aquests 30 nens i nenes provinents de Saint March de Lió tenen la capacitat d'emocionar a més d'un.

Amb un encant especial

Hi ha bandes sonores que no es poden confondre. Moltes pel·lícules tenen el privilegi d'estar molt lligades a les cançons que acompanyen el film i entre elles hi ha Amélie. No ens podem imaginar aquest film de Jean- Pierre Jeunet sense les seves notes musicals, però sí que ens venen al cap les aventures de la seva protagonista quan escoltem alguna de les seves cançons. Es tracta d'un producte rodó que a més transmet un encant especial.

Emocions a flor de pell

Problemes per pagar el lloguer del pis, amors i desamors, l’addició a les drogues, el poder de l’amistat, la homosexualitat, projectes de futur... si a tot això hi poses música es converteix en Rent, un musical que no va tenir la sort d’arribar a la gran pantalla però que és capaç de despertar emocions. La vida i les històries dels personatges tenen un gran poder immersiu i això fa de Rent una pel·lícula que es pot viure pràcticament al costat dels seus protagonistes.

L'amor bohemi reviu amb Rouge

El Moulin Rouge tornarà a girar ben aviat. Barcelona acollirà a partir del novembre la versió teatral del musical que va portar Baz Luhrman a la gran pantalla l’any 2001 i que va entusiasmar a la gran majoria d’amants del gènere. Aquella història d’amor protagonitzada per Ewan McGregor i Nicole Kidman es podrà veure a l’escenari del Teatre Victòria sota la direcció de Ricard Reguant i la coreografia de Coco Comín. En aquests moments encara es desconeixen quins seran els protagonistes d’aquesta adaptació teatral. Queda en suspens també com serà el resultat final. Normalment estem acostumats a adaptacions de la versió teatral a la cinematogràfica. Com la que va fer Tim Burton amb Sweeny Todd i que va donar molt bon resultat o el Fantasma de l’Òpera que Joel Schumacher va intentar portar a les sales de cine i que va passar sense pena ni glòria. Altres com Rent no van arribar ni al circuit comercial, una decisió errònia tenint en compte que, tot i que són dos estils completament diferents, l’adaptació és molt millor que la de Schumacher. Ara ens trobem amb el procés invers. Baz Luhrman va crear un musical per a la gran pantalla i ara Ricard Reguant té el repte d'escenificar-lo. La història té molta força, però el llistó està molt alt.

Un banc comú per a molts

Totes la pel·lícules tenen una banda sonora, algunes passen pràcticament desaparcebudes i altres tenen la capacitat de poder ser recordades i fins i tot ser talarejades tot i el pas de temps. Però n'hi ha que no tan sols acompanyen una història a la gran pantalla, sinó que es poden convertir en una banda sonora fora de les sales de cine. Cançons com la de Ronan Keating al film Notting Hill tenen aquesta capacitat. Cadascú la porta al seu terreny personal, a la seva pròpia pel·lícula, amb la il·lusió que aquesta tingui un final feliç.

Un show anomenat Jackman

A vegades, quan menys t'ho esperes, descobreixes alguna cosa que t'havia passat per alt i la sorpresa és majúscula. És el cas de les actuacions musicals que es van poder veure a la darrera gala dels Òscars amb l'actor Hugh Jackman com a protagonista. Sembla que Jackman no pugui presentar una gala sense cantar, ja ho havia fet anteriorment als premis Tony l'any 2004, i realment té motius per lluir-se. En aquesta edició dels Òscars es va poder presenciar un autèntic show, un regal per a tots aquells que els agraden els musicals.

Pròxima obertura

A partir del 31 de març, torna a Barcelona un dels musicals més diabòlics. El que protagonitza Sweeney Todd, un barber que talla, però no precisament els cabells dels seus clients. Els colls estan al punt de mira, i la sang està sempre preparada per entrar en escena. De moment està previst que la barberia d'aquest barber satànic, situada molt aprop del Teatre Apolo, estigui oberta fins al 12 de maig.

Uns crèdits amb molt ritme

Final al més pur estil Bollywood. Així és com acaba Slumdog Millionare, la pel·lícula revel·lació de l'any. Es va fer un camí cap als Òscar i en va guanyar vuit, entre ells els de millor banda sonora i millor cançó original, la que apareix als darrers compassos del film. Jai Ho és una peça musical que acompanya els crèdits finals i d'aquesta manera deixa els espectadors asseguts a les seves butaques, un fet que passa poques vegades. Només per la coreografia ja val la pena quedar-se.

La màgia de Disney a Barcelona

Després de l'èxit de Mamma Mia!, el Barcelona Teatre Musical torna a representar un altre muntatge de gran format, aquesta vegada sota la firma de Disney. Qui no ha sentit mai a dir que la bellesa està a l'interior? Doncs si hem de parlar d'una història que té aquesta afirmació com a punt de partida aquesta és La Bella i la Bèstia. Molts nens i nenes han crescut amb aquest clàssic de Disney i encara és un dels títols indispensables a qualsevol videoteca infantil. Ara grans i petits poden reviure aquesta història en format musical. 24.000 persones ja van comprar l'entrada abans de l'estrena oficial i tot fa pensar que farà una temporada llarga a la cartellera barcelonina.

Entre el repartiment hi ha Mercè Martínez, una actriu amb una llarga trajectòria en el teatre musical. Se l'ha pogut veure entre el repartiment d'espectacles com Full Monty, No són maneres de matar una dona, Paradís o Amants. La xarxa permet recuperar una escena que va protagonitzar en aquest darrer musical al costat de Nacho Vidal.

Tribut a Hello Dolly

El món del cinema està ple de tributs. Moltes pel·lícules fan referència a escenes que han marcat una època o a frases que han quedat gravades a la memòria de moltes persones. Algunes pel·lícules simplement recuperen una cançó, com és el cas de Wall-e. Aquest film, que els darrers dies ha tornat a primera plana després de guanyar l'Óscar a la millor pel·lícula d'animació, ens recorda al musical Hello Dolly. Són les primeres notes del film i la melodia ens acompanya durant la resta del llargmetratge. Fins i tot el simpàtic robot que protagonitza el film intenta imitar els passos de ball d'una escena de la pel·lícula. 40 anys després de la seva estrena, Wall-e es torna a posar el barret i balla amb les notes de Hello Dolly en una de les escenes més entranyables de la pel·lícula.

Què, el musical

Juvenil, divertit, emocionant i sobretot amb molt ritme. El Teatre Coliseum ha tingut el privilegi d'acollir entre la seva programació el musical Què, un muntatge que tot i que passen els dies, té la capacitat de perdurar en la memòria. En el seu repertori té una gran varietat d'estils musicals i moltes de les lletres tenen alguna cosa especial que fa que les escoltis una vegada i una altra. Realment és un musical per passar-ho bé però sense deixar de banda la reflexió. Aquest musical dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer ha tingut molt bona acollida i no se'n coneix el seu futur. De moment ha acabat temporada al Teatre Coliseum de Barcelona. Aquells que van adquirir el CD de l'espectacle poden tornar a reproduir les cançons i visualitzar mentalment allò que va ser, un musical amb un QUÈ especial.

Aloma al Kursaal de Manresa

Sembla que no pot passar cap temporada del Teatre Kursaal de Manresa sense un musical. Si a l'anterior Toc de teatre, Egos Teatre amb el seu Ruddigore i la Nissaga Maleïda van portar a l'escenari manresà unes notes carregades d'humor, ara toca el torn d'una companyia amb un bagatge espectacular a les sales catalanes i en algun cas a fora del país. Es tracta dels arxiconeguts Dagoll Dagom, que després de fer temporada al Teatre Nacional de Catalunya, ara porten el muntatge Aloma a la resta de ciutats catalanes. I entre aquests municipis hi ha Manresa. Els propers dies 21 i 22 de març, els espectadors del Kursaal podran veure l'adaptació que ha fet Lluís Arcarazo de l'obra de Mercè Rodoreda al teatre musical. Aloma està dirigit per Joan Lluís Bozzo i té a Carme Sansa i a Julia Möller com a protagonistes. És un espectacle que recorda als musicals que ja havia fet Dagoll Dagom fa un temps. Després de la posada en escena de Boscos Endins, que ha passat sense fer gaire soroll, sembla que amb Aloma es recuperi l'essència dels muntatges que han donat més nom a la companyia. Potser no té aquelles cançons que recordes durant dies o fins i tot marquen una època de la teva vida, però en alguns moments pot recordar a Flor de Nit. Si hi ha alguna cosa que no canvia és Carlos Gramaje, omnipresent a la història de la companyia barcelonina. Aloma no destaca, però tampoc desagrada. Recomanable.

Una Banda Sonora especial

Tots som especials. Però hi ha persones que entren amb molta força a la nostra vida i es converteixen en molt més que especials. Fins al punt que escoltar una cançó com aquesta et fa somriure, perquè recordes un moment únic, com tots els que comparteixes amb aquesta persona. I la poses una vegada... i una altra... i no te'n cansaries mai...

Spamalot a Barcelona

L'oferta de musicals a Barcelona no para. Ja s'ha anunciat l'estrena d'Spamalot el proper mes de setembre. Es tracta d'un musical dirigit pel Tricicle i inspirat en la pel·lícula dels Monty Python Els cavallers de la taula quadrada. Ara mateix es pot veure a ciutats com Nova York, Londres i Las Vegas i porta com a carta de presentació ser el musical més divertit i boig de tots els temps. Podrem comprovar si és veritat a partir del setembre al Teatre Victòria de Barcelona. De moment aquí teniu un tast de la versió anglesa.

"Hi havia una vegada..."

La bruixa, el llop, la caputxeta, la madrastra, el gegant, la criada, princeses i prínceps, el follet del bosc... i per donar vida a aquests i més personatges... el narrador. Dagoll Dagom porta a dalt de l'escenari del Teatre Victòria un conte de contes amb l'espectacle Boscos Endins. Una història que no es queda amb el final feliç, sinó que va més enllà i ens presenta els problemes d'uns personatges típics i tòpics. Es tracta d'un musical d'Stephen Sondheim, una aposta segura d'un autor que té les obres repartides per mig món. Carlos Gramaje, Mone, Anna Moliner i Ferran Frauca són alguns del actors i actrius encarregats d'interpretar els personatges que s'aproximen més a les dificultats del món real que al color rosa de contes i rondalles. Una escenografia esplèndida permet endinsar l'espectador a un bosc apte per a petits i grans però on cadascú hi fa les seves interpretacions.

Aquesta és la presentació de Boscos Endins a Els Matins de TV3 on Anna Moliner, Gisela i Mone fan recull dels temes d'aquest darrer muntatge de Dagoll Dagom.

Tornar a la infantesa

La novel·la El Petit Príncep té un encant especial. Costa descriure-ho. Igual que les sensacions que desperta aquest fragment de l'adaptació de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry al teatre musical. Imaginació, fantasia i sobretot la senzillesa d'un nen són els ingredients principals d'una història plena de moralitat. En aquest cas, la música s'encarrega de magnificar tots aquests elements.

Un petit tast de la Nissaga

Clip pomocional de l’obra musical Ruddigore o la Nissaga Maleïda que representa la companyia Egos Teatre fins el 2 de març al Versus Teatre de Barcelona.

Una nissaga maleïda però divertida

Ruddigore o la Nissaga Maleïda, una opereta sobrenatural. Aquesta és la carta de presentació del musical que representa la companyia Egos Teatre a una de les sales més especials de Barcelona. El Versus Teatre és un espai gens convencional i més si segueixes l’espectacle des de primera fila. Comparteixes escenari amb els actors, en aquest cas sis, i la implicació amb l’espectacle és total. Si a aquestes condicions i afegeixes unes bones veus, algunes melodies enganxoses, unes interpretacions magnífiques i tocs d’humor constants, el resultat és una experiència més que recomanable. Realment per passar una molt bona estona. Egos Teatre presenta una adaptació del llibret de W.S.Gilbert amb la música d’Arthur Sullivan. Ruddigore o la Nissaga Maleïda és una història fosca, només cal veure l’escenografia i el vestuari, que gira al voltant de l’amor, la traïció i la mort. Això sí, presentada amb molt sentit de l’humor i amb inclusions de petites paròdies al mateix gènere musical. Tot d’una manera molt enginyosa. El 2 de març és l’últim dia per gaudir d’aquest espectacle.

Aquell Sweeney Todd...

Una de les moltes possibilitats que ens ofereix la xarxa és recuperar aquelles joies oblidades com la interpretació de Constantino Romero al musical Sweeney Todd. Es va poder veure a Barcelona l'any 1995 sota la direcció de Mario Gas. Tretze anys després el barber diabòlic del carrer Fleet ha reviscut a la pantalla gran i ho ha fet amb força: Globus d'Or a la millor pel·lícula i al millor actor, i un nominació a l'Óscar tot i que Johnny Deep ha vist com l'estatueta finalment passava de llarg. Constantino Romero, sense catifes vermelles per entremig, va portar a Benjamin Barker a dalt de l'escenari d'una forma magistral.

Experiència diabòlica

Sang, molta sang. Cruels assassinats, odi i revenja. Uns ingredients que es barregen amb la música d’Stephen Sondheim. El musical Sweeney Todd aconsegueix el que en un primer moment pot semblar contradictori. Posar en una mateixa escena una melodia sense cap mena de malícia amb els diabòlics plans de barber Todd i la seva còmplice Mrs. Lovett. “A Litlle Piece” és un d’aquells moments del film que demostren que és possible. Això fa que la història estigui constantment planejant entre la credibilitat i tot allò inversemblant. Fragments del film plens de sang al més pur estil Burton que posen el toc de color a la pel·lícula i que recorden en algun moment als tocs cromàtics de la pel·lícula Sin City de Frank Miller. Personatges grisos i carrers sense llum que creen una atmosfera lúgubre. Les notes musicals de Sondheim on hi destaquen cançons com “Johanna”, “Epiphany” o “My Friends”. Tot plegat converteix aquest Sweeney Todd en una experiència cinematogràfica diferent, i sobretot sorprenent per tots aquells que no s’esperen un musical.