Mirades de jazz-rock als nostres musicals

Un disc que uneix dos móns: el teatre i la música. Així és Mirades, un treball realitzat per l’actor i director musical Xavier Mestres. El repertori inclou peces de Mar i Cel, del Retaule del Flautista i de d’altres obres que s’han posat en escena al nostre país. Mestres ha portat aquestes cançons a la música moderna. Una proposta arriscada però amb molta intenció. Fins i tot ha convertit en jazz-rock alguna de les peces més conegudes d’Albert Guinovart. En un primer moment és inevitable que l’orella no s’acabi d’adaptar a les noves versions, i més els que tenen a casa les cançons originals. Però no deixen de ser “mirades” personals al món dels musicals.

Més programació infantil

Santi Arisa i la Coral Coralí han presentat durant tres dies al Teatre Romea un espectacle que repassa les cançons del Llibre de la Selva. Els nens i nenes ha pogut disfrutar dels temes d’una de les pel·lícules clàssiques de Disney. Un espectacle que enriqueix la programació infantil al nostre país. Aquesta obra, La Màgia del Ki-Kids i Pippi Langstrump, són uns exemples de la variada oferta de teatre musical que hi ha pels petits de la casa. Els pares també tenen l’oportunitat de passar unes festes ben entretingudes.

Vacances de Nadal amb la Pippi

L’oferta de teatre musical per als més petits s’amplia amb Pippi Langstrump. Les aventures i peripècies d’aquesta nena de 9 anys es poden veure fins al 8 de gener al Sant Andreu Teatre.

Imaginació i fantasia de la mà d'Àngel Llàcer

Fins al 8 de gener els més menuts de la casa tenen l’oportunitat d’entrar a un món ple d’aventures, fantasia i humor. Tot mentre coneixen la importància de l’amistat. El teatre Condal acull l’espectacle La Màgia dels Ki-Kids, un musical dirigit per Àngel Llàcer que combina entreteniment i educació. Es tracta d'una adaptació al teatre de la sèrie audiovisual Ki-Kids on fins i tot es pot aprendre anglès. Els personatges de l’obra s’expressen tant en català com en l’idioma estranger. Totes les funcions es fan a les 12 del migdia menys els dies 1, 4 i 6 de gener en que el teatre romandrà tancat.

Un Paradís a Barcelona

Divendres 23 de desembre. Paradís arriba a Barcelona. El Teatre Condal acull aquest muntatge després d’estrenar-se al Festival Temporada Alta de Girona a principi d’aquest mes. Es tracta d’una obra dirigida per Josep Maria Mestres basada en Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila. Una comèdia musical que explica les aventures d’un matrimoni i de l’amant de la dona quan naufraguen en una illa deserta. Cal destacar el repartiment: Àngels Gonyalons, Pep Anton Muñoz, Mercè Martínez i Xavi Mira. Coneguts pels seus papers a la televisió però tots tenen una destacada experiència al teatre musical. Albert Guinovart és l’encarregat de posar la música a un muntatge que de ben segur marcarà la temporada teatral d’enguany.

La preparació de Mar i Cel

Com s'ha fet Mar i Cel? Aquí teniu un making off curt però que resumeix molt bé els preparatius i els assaigs d'aquest muntatge.

Mar i Cel lleva l'àncora

Els pirates de Mar i Cel pleguen veles. Després de la reposició de tres mesos que el Teatre Victòria ha fet amb l’espectacle de la companyia Dagoll Dagom, diuen adéu amb un èxit de públic impressionant al seu darrera. Els que encara no han tingut l’oportunitat de veure aquest musical, o fins i tot volen repetir, tenen temps fins el 8 de gener. Tot i així, el rumb seguirà a Palma de Mallorca del 7 al 12 de febrer i seguirà a València del 28 de febrer al 19 de març. D’aquesta manera s’amplia la possibilitat de tornar a veure un muntatge que ha marcat la història dels musicals al nostre país.

Tornen les escenes de llit

Després de l’èxit obtingut amb El otro lado de la cama, Emilio Martínez Lázaro torna amb Los dos lados de la cama. Aquesta seqüela situa a l’espectador 3 anys després del primer film. Ahir es va fer la prestrena i des d’avui mateix ja es pot veure a la majoria de sales del nostre país. “Segundas partes nunca fueron tan buenas” és el que indica el cartell, almenys sembla que s’ha pujat el llistó de la primera pel·lícula. Desitjo que aquest cop vagi al cine a veure un musical, no una paròdia del gènere. Clar que és una comèdia, però es pot fer riure sense ridiculitzar escenes del film. És veritat que molt bona part del film defensa el musical d’una forma senzilla i molt acceptable, però en alguns moments dona la impressió que es força la introducció de la música en la narració. Aquesta és la impressió que em vaig endur d’El otro lado de la cama i espero que en aquesta es porti la comèdia en els diàlegs i les lletres de les cançons, sense buscar la paròdia del musical. Tot i així, és una proposta molt interessant i tinc les mateixes ganes d’anar al cine que quan es va estrenar el primer film.

Cantant de bon matí

Són les 7:35 del matí. Una noia entra a un bar i com sempre seu a la mateixa taula per esmorzar. La situació és incòmode, però es trenca el silenci. Aquesta és la introducció del curtmetratge “7:35 de la mañana” de Nacho Vigalongo. Un curt musical que gira al voltant de la improvisació i el ridícul. A la mateixa web de l’autor es pot visionar aquesta peça que ha rebut una quantitat força important de premis.

Per anar fent boca

Aquí teniu un reportatge de la pel·lícula Rent molt complert. Un vídeo de mitja hora que alterna making off amb entrevistes als protagonistes.

Somriures i llàgrimes pels nostàlgics

Els nostàlgics estan d’enhorabona. Un dels clàssics del cinema musical, Sonrisas y lágrimas, té l’edició especial de la seva banda sonora. A Espanya es va poder veure la versió doblada al castellà, doncs ara es pot gaudir tant del doblatge com de les veus originals del film. Es tracta d’un doble CD que es pot trobar al Fnac. En total són 41 cançons, tot un luxe pels seguidors d’aquesta pel·lícula i pels aficionats del cinema musical.

Cap d'any amb Hedwig

El Teatre Romea ofereix una proposta pels que vulguin passar la nit de cap d’any amb teatre i música. Arriba de la mà de Daniel Anglès amb l’obra Hedwig. Un espectacle que es va estrenar a La Paloma dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures i que ara torna per acomiadar el 2005 i donar la benvinguda a l’any nou. El 31 de desembre hi ha l’oportunitat de veure aquest muntatge del que ja s’han fet més de 50 produccions arreu del món i fins i tot s’ha fet la versió cinematogràfica. Què millor que començar l’any amb Hedwig i el seu "centímetro cabreado” en aquesta única funció.

Tracks sense horari

Des del dimecres 12 d’octubre es pot escoltar a Catalunya Ràdio un programa d’allò més especial. Ho és pel contingut, però sobretot per l’horari d’emissió: dies festius (excepte els caps de setmana) de 8 a 9 del vespre. Es tracta del programa Tracks, dirigit per Daniel Anglès. És ell qui fa una selecció de cançons de tots els estils. Una selecció personal, per tant, el gènere musical hi té un lloc destacat. En el programa d’avui s’han pogut escoltar peces dels musicals We will rock you, que torna a Barcelona el 15 de desembre, o The Woman in White, el nou musical d’Andrew Lloyd Webber. L’actualitat i els clàssics tenen lloc a aquest espai radiofònic que, tot i no tenir un horari concret, segur que ja conta amb un bon nombre de seguidors. Pot ser l’alternativa al programa La Quarta Paret, emès fa un temps per Catalunya Cultura. El Daniel Anglès havia acompanyat moltes nits als oients amb entrevistes, trucades telefòniques i fins i tot alguna actuació en directe. Tot al voltant del gènere musical. Espero que Tracks es faci un lloc a la graella i que pugui aixecar el teló més sovint.

Eròtica-musical

Taiwan pateix una terrible sequera. Shiang-Chyi és una estrella de la pornografia que coneix a Hsiao-Kang. Els dos viuran estranyes situacions en una ciutat que està amenaçada per les restriccions d'aigua. Aquest és el plantejament de "El gust de la Síndria", una pel·lícula que demostra que el cinema eròtic i el musical poden conviure dins el mateix film. Les creacions del director Tsai Ming-Liang es veuen poc al nostre país tot i que segur que són conegudes pels amants del cinema asiàtic. Aquesta pel·lícula ha estat premiada amb l'Ós de Plata a Berlín i ha guanyat el premi a millor actor a més de la menció especial del jurat al Festival de Cinema de Sitges.

Una molt bona fotografia i unes escenes surrealistes amb la música com a protagonista. Molt interessant pels que segueixen el gènere musical. Tot i així, cal avisar que no deixa de ser una pel·lícula amb un contingut eròtic força explícit. Una combinació perfecte pels amants dels dos gèneres.

La música i l'humor s'uneixen a Canta tu

El Treatreneu de Barcelona acull aquest vespre el muntatge Canta tu de la companyia Capella Sixtin. Una obra que s'endinsa en el panorama musical de la dècada dels 60 amb grans dosis d'humor. Vaig tenir la sort de veure aquest espectacle fa uns mesos i la recomano a tots aquells que vulguin riure durant l'hora i mitja que dura aquest peculiar recital. Els quatre actors i el pianista han aconseguit una unió de música i humor que funciona a la perfecció. Els que no en puguin gaudir avui, tenen dues oportunitats més: els dies 7 i 14 de desembre també al Teatreneu. Totes les funcions a les 10 del vespre.

Rent a la vista!

Què millor que donar el tret de sortida a un espai dedicat als musicals amb una gran estrena a la vista. 24 de març del 2006. Què passa aquest dia? Ja podeu agafar l’agenda perquè el musical Rent s’estrena a la gran pantalla. Fa pocs dies que s’ha estrenat als EEUU i està tenint un èxit impressionant. Desitjo que l’espera no sigui dura.

Comença l'espectacle!

Passin senyores i senyors! Acaba de sortir a la llum "T'ho diré cantant", un weblog on la música, el cinema i el teatre s'uneixen per crear un espai dedicat als musicals. On els amants d'aquest gènere trobaran tota la informació referent a l'actualitat musical tant al cinema com al teatre. Novetats, estadístiques, curiositats, actors i actrius, bandes sonores, aquest blog tocarà tot el que destaqui d'aquest món. Això sí, sense deixar de banda el que tenim més a prop. Les produccions del nostre país tindran preferència davant el que ve de fora. Que comenci l'espectacle!