Tornen les escenes de llit

Després de l’èxit obtingut amb El otro lado de la cama, Emilio Martínez Lázaro torna amb Los dos lados de la cama. Aquesta seqüela situa a l’espectador 3 anys després del primer film. Ahir es va fer la prestrena i des d’avui mateix ja es pot veure a la majoria de sales del nostre país. “Segundas partes nunca fueron tan buenas” és el que indica el cartell, almenys sembla que s’ha pujat el llistó de la primera pel·lícula. Desitjo que aquest cop vagi al cine a veure un musical, no una paròdia del gènere. Clar que és una comèdia, però es pot fer riure sense ridiculitzar escenes del film. És veritat que molt bona part del film defensa el musical d’una forma senzilla i molt acceptable, però en alguns moments dona la impressió que es força la introducció de la música en la narració. Aquesta és la impressió que em vaig endur d’El otro lado de la cama i espero que en aquesta es porti la comèdia en els diàlegs i les lletres de les cançons, sense buscar la paròdia del musical. Tot i així, és una proposta molt interessant i tinc les mateixes ganes d’anar al cine que quan es va estrenar el primer film.