Ahir al vespre la platea del Teatre Conservatori de Manresa feia goig de veure. Van ser moltes les persones que no es van voler perdre la pre-estrena de l'últim espectacle de l'Orfeó Manresà. Ciutat desperta expectació, i ahir es va poder comprovar. Tots els assistents van poder gaudir de les cançons interpretades per l'Orfeó amb l'acompanyament d'imatges projectades a una immensa pantalla, o al revés, són les imatges que complementen les cançons? El que sí s'ha de remarcar és l'absoluta coordinació entre els dos elements. La dansa i la interpretació també tenen el seu moment dins l'obra, instants precisos i ben mesurats que lliguen les diferents temàtiques per on passa aquest recorregut urbà.
Les diferents disciplines tenen un lloc fix a l'escenari. La gran pantalla presideix l'espai escenogràfic, músics i cantants darrera, mentre que la dansa i la interpretació se situa en un primer terme. Aquesta disposició provoca, tot i que no sigui de forma conscient, una certa jerarquització. El document visual agafa molt protagonisme i es perd la força que té la imatge de tots els integrants de l'Orfeó cantant junts. És veritat que la pantalla permet veure el seu darrere en alguns moments, i precisament aquí és quan s'aconsegueix la unió necessària per arribar al públic. Es tracta d'un producte totalment vàlid i innovador capaç de recórrer país mostrant la seva ciutat, la de tots, però el resultat no convencerà a tots aquells que vulguin veure una obra de teatre musical. Ciutat no té protagonistes, tampoc una cançó que taral·legis durant temps, ni tampoc un argument, simplement presenta a través de la música, la interpretació, la dansa i el cinema aquella quotidianitat que tots coneixem.
L'Orfeó Manresà ha aconseguit un espectacle acurat i una perfecte sincronització en tots els seus elements. És un muntatge propi de les grans ocasions que deixa totalment de banda a l'anterior producció El Retaule de la Llum. Aquella història manresana ha donat pas a un format totalment diferent que de ben segur troba el seu lloc als escenaris del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada